/page/2
brotes:

Nada tan transcendental como saberse soportar tras haber encontrado auténtica comodidad tejiendo su propio desconcierto mental.
[Brain Surgery - Rob Dobi]

brotes:

Nada tan transcendental como saberse soportar tras haber encontrado auténtica comodidad tejiendo su propio desconcierto mental.

[Brain Surgery - Rob Dobi]

(via aykrmela)

EXTRA / Música per a una tempesta (Cabaret Elèctric)

illadelsmonstres:

image

Data d’emissió: 07/03/14 (a través d’iCat.cat)

ESCOLTA’L i DESCARREGA’L

El 7 de març de 2014 vam visitar el Cabaret Elèctric d’iCat.cat per tal de perpetrar-hi aquesta sessió de temàtica tempestuosa.

Playlist

  1. Battles - Race: Out (2007)
  2. The Physics House Band - Titan…

aykrmela:

El botoncico mágico al que todos temen. 

(Source: purplekecleon)

Trencar el silenci.

Diumenge a la nit —ja durant la matinada de dilluns— vaig desvetllar-me espantat, no em podia creure que em comencessin a arribar missatges via twitter acusant-me de ser l’instigador d’una agressió produïda la tarda del 12-O a Barcelona. Primer va ser un tuit, després un altre (casualment provinents dels perfils oficials dels organitzadors de la manifestació feixista a Montjuïc) i poc després van arribar els insults i les amenaces.

Tot plegat va desembocar, en qüestió de poques hores en un assetjament incessant, amb insults, acusacions falses i també, amenaces molt greus. Fins i tot, directament, algunes d’elles de mort. En les últimes 72 hores no he parat de rebre amenaces gravíssimes a través de diferents xarxes socials i comentaris de portals digitals. A hores d’ara, diverses desenes de persones m’estan amenaçant públicament d’apallissar-me, matar-me i exhibir les fotografies de com em quedi la cara un cop hagi rebut la seva visita. No tinc paraules per definir el que he arribat a llegir.

El que va ser un tuit avisant a qui el pogués llegir perquè ningú s’acostés a la zona –no és cap secret que aquests grups actuen en colla per agredir de manera brutal i amb total i absoluta impunitat– va convertir-se, segons ells, en l’espurna que va provocar una baralla entre diverses persones. Res més lluny de la realitat, evidentment, la meva intenció no era altra que prevenir greus incidents tenint en compte que era més que conegut la intenció d’aquests grups feixistes d’anar de cacera durant el 12 d’octubre.

Un fòrum que fins llavors desconeixia, va ser el primer lloc on el dit acusador va recaure sobre mi. Una notícia publicada diumenge a les 23.40h del diumenge tretze d’octubre m’assenyalava directament com a autor del chivatazo que segons ells va desembocar amb diversos ferits. Poca estona després van començar les acusacions falses, els insults i les greus amenaces. Totes elles, rere pseudònim, protegint-se covardament amb el fals anonimat que et proporciona internet. No vaig trigar gaire en esbrinar que el fòrum on s’inicia la mentida, burbuja.info, és, segons sembla, un cau habitual d’ultradretans que es protegeixen rere el paraigua d’un innocent fòrum sobre economia. Però la veritat és una altra de molt diferent.

Feia dies que la premsa n’anava plena. Els feixistes que van protagonitzar l’atac a la llibreria Blanquerna de Madrid, venien a desfilar per Barcelona. Tot i això, dos dies abans del 12-O, el Ministeri de l’Interior va assegurar que impediria l’arribada d’aquests ultres a Barcelona. Això no va ser així, ja que tot i que l’autobús va ser retingut una estona per la policia espanyola a l’Aragó, va arribar el matí del dissabte 12 a Barcelona. Jo mateix vaig fotografiar tres dels detinguts pels fets de la Blanquerna, tranquil·lament campant per Barcelona. Aquí sota en reprodueixo les fotografies. I aquests tres no eren pas els únics, ja que La Directa, va aconseguir localitzar i fotografiar set dels 12 detinguts als actes de Barcelona.

Pedro Chaparro, líder de Democracia Nacional Joven, amb un megàfon. Detingut durant l’atac a la llibreria Blanquerna de Madrid.

Juan Luis Lopez Garcia, de la Falange, al centre de la imatge i amb ulleres reflectants. Detingut durant l’atac a la llibreria Blanquerna de Madrid.

Paula Mijares, de Democrácia Nacional, també detinguda durant l’atac a la llibreria Blanquerna de Madid.

El mateix dilluns dia 14, la web patriotas.es –punt de trobada d’España en Marcha, la plataforma convocant dels actes a Montjuïc– em dedicava una notícia i m’acusava de ser el culpable dels ferits durant la tarda del 12 d’octubre. No cal dir que la notícia, és absolutament falsa i difamatòria i pretén marcar-me com a objectiu a assetjar. I així ha estat, perquè a hores d’ara encara estic rebent insults i amenaces de tota mena. En indagar qui s’amaga rere aquesta web, no ha estat gaire sorprenent descobrir que es tracta d’un altre dels detinguts pels fets de la Blanquerna a Madrid. En aquest cas el domini de la web està registrat en nom de Javier Marcos Aroca, candidat a les eleccions espanyoles de 2008 per España 2000, i actual cap de les joventuts de Nudo Patriota Español i que també va ser present a Barcelona el passat 12-O. Fa poques hores, Alerta Digital també està assenyalant-me directament sota acusacions falses i permetent la publicació de comentaris amenaçadors.

Entenc que no és casual que l’assetjament hagi recaigut precisament en un fotoperiodista. Fa uns quants anys que em dedico a fotografiar els actes de l’extrema dreta a Catalunya i a denunciar agressions derivades d’aquests grups violents. Les fotografies que vaig fer aquell dia sembla que molesten, fins i tot a aquelles persones que havent-se manifestat a la plaça de Catalunya –on per cert, també hi havia força simbologia feixista– prefereixen insultar-me a mi que rebutjar el feixisme que va sortir als carrers de Barcelona el passat dissabte. És evident que m’ha tocat a mi com li hagués pogut tocar a qualsevol de les persones que fem seguiment informatiu d’aquesta mena de temes. De fet, ja feia dies que eren conegudes les amenaces a la premsa per part d’aquests grups ultres. Des del Sindicat de Fotògrafs (UPIFC) es va alertar als seus afiliats, que corrien dies complicats.

Imatge que www.patriotas.es va difondre dies abans del 12-O a través de les xarxes socials.

Tampoc he amagat mai el meu pensament polític, sóc independentista i d’esquerres i entenc que això també és un al·licient fantàstic per convertir-me en el cap de turc perfecte. Fotoperiodista rojoseparatista, genial. Calia justificar el seu victimisme.

A ningú se li escapen les agressions gratuïtes que, periòdicament i com un degoteig macabre, es produeixen a casa nostra, algunes d’elles amb el resultat més esgarrifós, la mort: Guillem Agulló, Sònia Rescalvo, o l’enyorat Roger Albert, amb qui vaig compartir molts moments d’infància i joventut en un agrupament escolta, només són tres exemples a casa nostra de quan les urpes de l’odi seguen la vida de persones innocents. Són el paradigma del feixisme, provocat i alimentat per qui ara, es vesteix amb pell de xai i es banya de victimisme sense cap mena de vergonya.

És per això que he cregut oportú i absolutament necessari que havia de denunciar aquests fets. I ho he fet sent conscient dels maldecaps que em pot portar. Els camins de la justícia són lents i tortuosos però a voltes imprescindibles. Per dignitat, per deontologia i perquè no penso tolerar ni una sola amenaça més del feixisme que tants anys després del canvi de règim, encara impregna indubtablement la nostra societat. He decidit trencar el silenci que sempre ha imperat en aquest bloc on hi penjo les meves fotografies, il·lustrades, senzillament, per austers peus de foto.

Avui trenco el silenci i ho faig perquè el dia de demà pugui agafar la càmera amb el pols ferm i amb més força que mai per seguir enfocant, de forma precisa, les injustícies d’aquest país.

Jordi Borràs, 16 d’octubre de 2013.

(via jordiborras)

(Source: jordiborras, via rapinyaire)

lolazo-net:

(Source: catleecious, via rapinyaire)

brotes:

Nada tan transcendental como saberse soportar tras haber encontrado auténtica comodidad tejiendo su propio desconcierto mental.
[Brain Surgery - Rob Dobi]

brotes:

Nada tan transcendental como saberse soportar tras haber encontrado auténtica comodidad tejiendo su propio desconcierto mental.

[Brain Surgery - Rob Dobi]

(via aykrmela)

EXTRA / Música per a una tempesta (Cabaret Elèctric)

illadelsmonstres:

image

Data d’emissió: 07/03/14 (a través d’iCat.cat)

ESCOLTA’L i DESCARREGA’L

El 7 de març de 2014 vam visitar el Cabaret Elèctric d’iCat.cat per tal de perpetrar-hi aquesta sessió de temàtica tempestuosa.

Playlist

  1. Battles - Race: Out (2007)
  2. The Physics House Band - Titan…

aykrmela:

El botoncico mágico al que todos temen. 

(Source: purplekecleon)

(via tonytony)

(Source: givemeinternet, via rapinyaire)

(Source: miniyo, via aykrmela)

Trencar el silenci.

Diumenge a la nit —ja durant la matinada de dilluns— vaig desvetllar-me espantat, no em podia creure que em comencessin a arribar missatges via twitter acusant-me de ser l’instigador d’una agressió produïda la tarda del 12-O a Barcelona. Primer va ser un tuit, després un altre (casualment provinents dels perfils oficials dels organitzadors de la manifestació feixista a Montjuïc) i poc després van arribar els insults i les amenaces.

Tot plegat va desembocar, en qüestió de poques hores en un assetjament incessant, amb insults, acusacions falses i també, amenaces molt greus. Fins i tot, directament, algunes d’elles de mort. En les últimes 72 hores no he parat de rebre amenaces gravíssimes a través de diferents xarxes socials i comentaris de portals digitals. A hores d’ara, diverses desenes de persones m’estan amenaçant públicament d’apallissar-me, matar-me i exhibir les fotografies de com em quedi la cara un cop hagi rebut la seva visita. No tinc paraules per definir el que he arribat a llegir.

El que va ser un tuit avisant a qui el pogués llegir perquè ningú s’acostés a la zona –no és cap secret que aquests grups actuen en colla per agredir de manera brutal i amb total i absoluta impunitat– va convertir-se, segons ells, en l’espurna que va provocar una baralla entre diverses persones. Res més lluny de la realitat, evidentment, la meva intenció no era altra que prevenir greus incidents tenint en compte que era més que conegut la intenció d’aquests grups feixistes d’anar de cacera durant el 12 d’octubre.

Un fòrum que fins llavors desconeixia, va ser el primer lloc on el dit acusador va recaure sobre mi. Una notícia publicada diumenge a les 23.40h del diumenge tretze d’octubre m’assenyalava directament com a autor del chivatazo que segons ells va desembocar amb diversos ferits. Poca estona després van començar les acusacions falses, els insults i les greus amenaces. Totes elles, rere pseudònim, protegint-se covardament amb el fals anonimat que et proporciona internet. No vaig trigar gaire en esbrinar que el fòrum on s’inicia la mentida, burbuja.info, és, segons sembla, un cau habitual d’ultradretans que es protegeixen rere el paraigua d’un innocent fòrum sobre economia. Però la veritat és una altra de molt diferent.

Feia dies que la premsa n’anava plena. Els feixistes que van protagonitzar l’atac a la llibreria Blanquerna de Madrid, venien a desfilar per Barcelona. Tot i això, dos dies abans del 12-O, el Ministeri de l’Interior va assegurar que impediria l’arribada d’aquests ultres a Barcelona. Això no va ser així, ja que tot i que l’autobús va ser retingut una estona per la policia espanyola a l’Aragó, va arribar el matí del dissabte 12 a Barcelona. Jo mateix vaig fotografiar tres dels detinguts pels fets de la Blanquerna, tranquil·lament campant per Barcelona. Aquí sota en reprodueixo les fotografies. I aquests tres no eren pas els únics, ja que La Directa, va aconseguir localitzar i fotografiar set dels 12 detinguts als actes de Barcelona.

Pedro Chaparro, líder de Democracia Nacional Joven, amb un megàfon. Detingut durant l’atac a la llibreria Blanquerna de Madrid.

Juan Luis Lopez Garcia, de la Falange, al centre de la imatge i amb ulleres reflectants. Detingut durant l’atac a la llibreria Blanquerna de Madrid.

Paula Mijares, de Democrácia Nacional, també detinguda durant l’atac a la llibreria Blanquerna de Madid.

El mateix dilluns dia 14, la web patriotas.es –punt de trobada d’España en Marcha, la plataforma convocant dels actes a Montjuïc– em dedicava una notícia i m’acusava de ser el culpable dels ferits durant la tarda del 12 d’octubre. No cal dir que la notícia, és absolutament falsa i difamatòria i pretén marcar-me com a objectiu a assetjar. I així ha estat, perquè a hores d’ara encara estic rebent insults i amenaces de tota mena. En indagar qui s’amaga rere aquesta web, no ha estat gaire sorprenent descobrir que es tracta d’un altre dels detinguts pels fets de la Blanquerna a Madrid. En aquest cas el domini de la web està registrat en nom de Javier Marcos Aroca, candidat a les eleccions espanyoles de 2008 per España 2000, i actual cap de les joventuts de Nudo Patriota Español i que també va ser present a Barcelona el passat 12-O. Fa poques hores, Alerta Digital també està assenyalant-me directament sota acusacions falses i permetent la publicació de comentaris amenaçadors.

Entenc que no és casual que l’assetjament hagi recaigut precisament en un fotoperiodista. Fa uns quants anys que em dedico a fotografiar els actes de l’extrema dreta a Catalunya i a denunciar agressions derivades d’aquests grups violents. Les fotografies que vaig fer aquell dia sembla que molesten, fins i tot a aquelles persones que havent-se manifestat a la plaça de Catalunya –on per cert, també hi havia força simbologia feixista– prefereixen insultar-me a mi que rebutjar el feixisme que va sortir als carrers de Barcelona el passat dissabte. És evident que m’ha tocat a mi com li hagués pogut tocar a qualsevol de les persones que fem seguiment informatiu d’aquesta mena de temes. De fet, ja feia dies que eren conegudes les amenaces a la premsa per part d’aquests grups ultres. Des del Sindicat de Fotògrafs (UPIFC) es va alertar als seus afiliats, que corrien dies complicats.

Imatge que www.patriotas.es va difondre dies abans del 12-O a través de les xarxes socials.

Tampoc he amagat mai el meu pensament polític, sóc independentista i d’esquerres i entenc que això també és un al·licient fantàstic per convertir-me en el cap de turc perfecte. Fotoperiodista rojoseparatista, genial. Calia justificar el seu victimisme.

A ningú se li escapen les agressions gratuïtes que, periòdicament i com un degoteig macabre, es produeixen a casa nostra, algunes d’elles amb el resultat més esgarrifós, la mort: Guillem Agulló, Sònia Rescalvo, o l’enyorat Roger Albert, amb qui vaig compartir molts moments d’infància i joventut en un agrupament escolta, només són tres exemples a casa nostra de quan les urpes de l’odi seguen la vida de persones innocents. Són el paradigma del feixisme, provocat i alimentat per qui ara, es vesteix amb pell de xai i es banya de victimisme sense cap mena de vergonya.

És per això que he cregut oportú i absolutament necessari que havia de denunciar aquests fets. I ho he fet sent conscient dels maldecaps que em pot portar. Els camins de la justícia són lents i tortuosos però a voltes imprescindibles. Per dignitat, per deontologia i perquè no penso tolerar ni una sola amenaça més del feixisme que tants anys després del canvi de règim, encara impregna indubtablement la nostra societat. He decidit trencar el silenci que sempre ha imperat en aquest bloc on hi penjo les meves fotografies, il·lustrades, senzillament, per austers peus de foto.

Avui trenco el silenci i ho faig perquè el dia de demà pugui agafar la càmera amb el pols ferm i amb més força que mai per seguir enfocant, de forma precisa, les injustícies d’aquest país.

Jordi Borràs, 16 d’octubre de 2013.

(via jordiborras)

(Source: jordiborras, via rapinyaire)

"Trencar el silenci."

About:

...

Following: